Tecnologia vestible

Per començar Elements d'entrada Elements de control Programació   Recursos CITCEA
Projectes Elements de sortida Elements no electrònics Dades pràctiques   Inici
Per què tecnologia vestible? T'agradaria posar-t'hi però... Una mica d'història

Tecnologia vestible

Aquest web vol ser una guia auxiliar per a aquelles persones que, sense experiència en el món dels microcontroladors, s'endinsen en el "fes-ho tu mateix/a" de la tecnologia vestible.

Les expressions tecnologia vestible i electrònica vestible fan referència a elements o circuits electrònics (senzills o sofisticats) que es poden portar al damunt. El concepte inclou des de coses senzilles com un braçalet amb LED fins a les famoses ulleres de Google. Entre els dos extrems, tenim peces de roba (o accessoris) que incorporen sensors (els anomenats e-tèxtils) o rellotges que es comuniquen amb el telèfon mòbil.

braçalet  [AF] Google Glass
e-tèxtil i-Watch

En aquest web només parlarem d'aquelles coses que es pot fer un/a mateix/a.

 

Una mica d'història

Els anys 70 i 80 del segle passat van ser anys de la popularització de l'electrònica. Un cop el transistor va envair el món de l'electrònica, va ser relativament fàcil fer circuits i van aparèixer al mercat llibrets d'electrònica per a aficionats i radioaficionats així com multitud de kits de muntatge.

Cap a finals dels 80 la tecnologia de muntatge superficial va propiciar un abaratiment de l'electrònica de consum i va complicar molt la reparació d'aparells.Com a conseqüència, el "fes-ho tu mateix/a" en electrònica va decaure molt significativament.

Paral·lelament, als inicis dels 80 van aparèixer els petits ordinadors personals (Oric, Spectrum, Commodore, etc.). Gràcies a ells, tota una generació va aprendre a programar. En les dècades següents els ordinadors de sobretaula (PC i Mac, principalment) van portar a l'ús dels programes comercials i va fer quasi desaparèixer el "programa-ho tu mateix/a".

A començaments d'aquest segle va aparèixer Arduino i ho va revolucionar tot. Arduino és una plataforma lliure de microcontrolador que permet fer, de manera senzilla i econòmica, tota mena de projectes amb base electrònica. Des de l'aparició d'Arduino, ha ressorgit el "fes-ho tu mateix/a" però ara no amb electrònica clàssica sinó amb electrònica programada i, per tant, també el "programa-ho tu mateix/a".

Els primers elements de tecnologia vestible van ser creats per Leah Buechley en el marc de la seva tesi doctoral. Aquests elements (i tots els que han vingut després) són comercialitzats per Arduino (bàsicament els microcontroladors) i per Sparkfun (la família sencera).

En la mateixa dècada que es creava Arduino es va fundar Adafruit Industries. La seva fundadora és Limor Fried (coneguda com Lady Ada). Adafruit Industries té una divisió dedicada específicament a la tecnologia vestible (que, fins fa poc, dirigia Becky Stern).

 

Per què tecnologia vestible?

Estem envoltats de tecnologia i la fem servir profusament en la nostra vida quotidiana. Sovint ens trobem que hi ha persones que no saben emprar un aparell senzill, per exemple un televisor, i altres que (sense haver-lo vist mai abans) hi troben totes les possibilitats que busquen. La diferència entre uns i altres està en la capacitat d'imaginar com estan estructurats els menús aparells.

Els nostres infants i joves encara estan més immersos en el món digital i això cada cop va a més. Quan siguin grans estaran preparats per entendre i usar la tecnologia que trobaran al seu voltant o no?

En les nostres mans està que els nostres infants i joves puguin aprofitar al màxim el món que ens envoltarà. No és el mateix saber fer servir els programes de l'ordinador, la tauleta o el mòbil que saber fer un programa per a un d'aquests dispositius. Tampoc és el mateix saber programar un element que saber construir un circuit. Com més eines tinguem al nostre abast, més enllà podrem arribar.

Actualment tenim un munt d'eines per ensenyar als nostres infants i joves aquestes tecnologies. Hi ha diversos entorns per a la programació sobre PC (Scratch, Processing, etc.) o sobre mòbil (App Inventor, per exemple) però això no és interessant per a tothom. Hi ha persones que se sentiran motivades creant un videojoc i anant-lo millorant pas a pas. N'hi haurà d'altres que se sentiran motivades per fer un programa que determini els cent nombres primers més petits però la majoria no.

Hi ha també diverses opcions per fer robots (la més coneguda és la família Lego Mindstorms) però hi ha moltes persones a la que no els motiva construir un robot i després programar-lo.

Les plaques de microcontroladors, començant per la família Arduino, permeten aprendre a construir i programar circuits electrònics i han donat un fort impuls al moviment maker però tampoc tothom se sent motivat per això.

Amb el que hem comentat fins ara, ens hem deixat una part significativa de la població, que no se sentirà motivada per cap d'aquestes coses.

D'altra banda, fa força anys que es parla de la crisi dels STEM (science, technology, engineering and mathematics; és a dir ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) ja que es veu amb preocupació que en un món en el que la ciència i la tecnologia estan cada cop més al nostre voltant resulti que el nombre de vocacions per estudiar disciplines d'aquests àmbits sigui significativament baix, especialment entre les dones.

En els últims anys s'ha afegit una lletra més, la A d'arts, per passar a STEAM. Per tant, ara és important motivar als nostres infants i joves cap a una visió global d'aquests cinc àmbits que no es poden separar completament entre sí.

La tecnologia vestible ens permet actuar en els dos fronts que hem comentat. Per un costat permet oferir una alternativa per a la motivació diferent de les que ja hem comentat i per l'altre permet integrar molt fàcilment les arts amb la ciència i la tecnologia i, per tant, amb l'enginyeria i les matemàtiques.

Amb la tecnologia vestible podem introduir als infants en el món STEAM des de molt aviat ja que podem fer dissenya que no requereixin muntatges complicats ni programació i, poc a poc, anar passant a coses més avançades a mida que l'edat i la motivació augmenten. Potser les persones que no es motivaven amb cap de les coses que hem comentat abans poden estar interessades en una diadema o un braçalet que fan llums, un símbol lluminós que canvia de color amb la temperatura, la proximitat a casa o la velocitat a la que ens movem.

A més, parlem de tecnologia vestible perquè els e-tèxtils són les opcions que permeten un ventall més ampli d'opcions però moltes de les coses es poden implementar també en altres formats, per exemple sobre paper, fusta o sobre la paret.

A què esperes per endinsar-te en aquest món? I per introduir-hi els teus fills o els teus alumnes?

 

T'agradaria posar-t'hi però...

T'agradaria posar-t'hi però no t'hi acabes d'atrevir.

Potser ets una persona una mica friki i et fa gràcia això de la tecnologia vestible però no t'hi acabes d'atrevir. Si et cal un cop de mà amb el disseny del circuit o la programació, comenta'ns-ho. Podem respondre les teves preguntes sempre que no hi hagi molta demanda. L'única cosa que et demanem a canvi és que ens enviïs fotografies del procés de creació i del disseny acabat per tal que ho puguem penjar al web.

Si ets professora o professor de secundària o batxillerat i voldries aprendre sobre el tema per poder-ho aplicar a l'aula, pensa que si trobes un nombre mínim de companys i companyes interessats podem fer un taller o un curset. El mateix seria aplicable a professorat de disciplines artístiques que vulgui proposar als seus estudiants/es l'aplicació de la tecnologia a les seves creacions.

Si hi ha un volum suficient de professorat que fa projectes de tecnologia vestible, es podria pensar en la possibilitat d'organitzar un concurs.

Per contactar, feu servir l'adreça oriol.boix @ upc.edu.

 

 

 

En aquest web, les fotografies marcades amb [AF] són del web d'Adafruit, les marcades amb [SF] del web d'Sparkfun i les marcades amb [AU] del web d'Arduino.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Licencia de Creative Commons
This obra by Oriol Boix is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.